Destroy your ego and reborn
Bé, els meus amics ja saben que m’encanta Snatch i Rock&Rolla. Són pelis, à gils, rà pides, amb jocs de paraules, de relacions entrecreuades entre gangsters londinecs, m’encanta la música, la cadència. Són pelis que no em canso de veure, destil·len intel·ligència pels quatre costats, tot i que són molt gamberres.
A Tailà ndia vaig conèixer aquells dos españols buscavides. Portaven una vida… El dia que vam coincidir va ser bastant boig de principi a final. Encara avui no tinc clar si eren timadors, o què eren?? Ells eren dos i dien que els faltava un tercer… Eren fans de Guy Ritchie. En vam estar parlant i coincidÃem 100 %. Al vespre vam mirar Revolver. Jo estava fet pols i no vaig aconseguir arribar ni a la meitat (els altres no van durar ni 10′).
Ara de tornada, l’he tornat a mirar amb calma. Buah! És increible, tot em quadra. No sé com explicar-ho. Si algú no va entendre la parrafada sobre el monestir budista, que miri aquesta peli. Com és possible? L’univers comença a tenir senti. És un abans i un després. Ells són els que em van començar a parlar de lo traidora que pot arribar a ser la ment. Del voler, etc. En aquell moment no els vaig entendre. Aquests dos van anar a fer 10 dies de meditació i jo vaig seguir el meu camÃ, em vaig apuntar als meus 2 dies. Per cert, abans de marxar vaig tenir la impressió que volien que anés amb ells, no només al monestir, sinó que formés part de la seva empresa. Deien que els faltava una tercera persona i creien que era jo.
Aquesta peli… Ells són tres que surten de la presó, però el tercer encara no està preparat. Són moltes coincidències. Us deixo algunes frases sobre la peli. Crec que és una obra mestra, digne que la passin a la universitat de filosofia:
“The greatest enemy will hide in the last place you would ever look” Julius Cesar
“The only way to get smarter is by playing a smarter opponent” Fundamentals of chess
“Cuanto más sofisticado es el juego, más sofisticado es el oponente”
“El mejor lugar para esconderse es detrás de tu dolor, abraza el dolor y ganarás esta partida”
“Llevas tanto tiempo oyendo esa voz que crees que eres tu”
“El está en tu mente, fingiendo que eres tu”
“Nadie ve a Gold, pero él sÃ, Gold lo ve todo”
“Estás en su juego, todo el mundo está en su juego, y nadie lo sabe”
“Todo esto, todo esto, es suyo, es su mundo, lo controla”
“Él te dice lo que tienes que hacer, y cúando tienes que hacerlo”
“Te hemos puesto en guerra con el peor enemigo que existe, y tú, tú crees que es tu mejor amigo”
“Cuanto más poder crees tener en el mundo de Gold, menos poder tienes en el mundo real”
“Aun sigues en la carcel, de hecho, nunca has salido de ella”
” “Él” conoce todos los trucos y todas las respuestas correctas”
“Utiliza al enemigo que percibes, para destruir al enemigo verdadero”
“Allà dónde no quieras ir, es dónde le encontrarás. De qué tienes miedo?”
“El mayor timo de la historia, es hacerte creer que él es yo”
“Sabes porqué este juego es tan elegante? Nadie sabe dónde está el enemigo, ni siquiera saben que existe. Estás en todas y cada una de sus cabezas. Y confÃan en él; porqué creen que son él. “
Filed under Uncategorized | Comment (1)ton sai, similan islands i les darreres 24 hores
Ton Sai es la zona on s’estan els escaladors i els motxileros. Igual que Koh Tao, el mateix ambient pero en comptes de submarinisme escalada, pero estic molt mes relaxat que llavors. Al mati quasi tothom es escalant, dormint, a la platja… El primer dia exploro el territori, penso que m’hi quedare una nit maxim. Pillo el bungalow mes economic, l’ultim de Ton Sai, ja a la jungla,  si vull escapar del poble el meu bungalow es ideal, i nomes tinc el poble a 10 min a peu. Ton Sai/Railay beach son una peninsula, pero a efectes practics son una illa degut a les montanyes tan escarpades del voltants tot es porta en barca i no hi ha cotxes (n’hi ha dos en total) ni quasi motos. El primer dia exploro que hi ha, com sempre el primer dia estic desorientat. Al vespre tot canvia, l’ambient reagge inunda el lloc de bon rotllo i tot i que els preus no son els mateixos del nord conec a molta gent i el primer lloc on hi ha gent molt interessant. El David d’angles porta 6 mesos viatjant per Asia, l’altre David es de Madrid porta tambe 6 mesos i va comenzar a Turquia, els dos bascos van comenzar a Turquia en bicicleta!!! :OOO Les noies catalanes uns tres mesos i el que els queda. Tot son escaladors, bon rotllo… M’hi quedo… Uns cinc dies!! Hi ha molt bon rotllo, m’encanta aquest lloc, pots escalar, fer submarinisme a les Phi phi. El temps s’atura… No, no s’atura, se m’acaba la visa, el 24 i es dia 22! Dema he de marxar. Pero no estaria be fer una despedida com cal. Conec el Josue que em parla de fer un live a board a les illes Similan, es la segona persona que me’n parla. Decideixo pagar tres una mica de sobreestada i el 23 l’endema me’n vaig a les Similan.
Les Similan. Buah!!! Un paradis! Hi vaig amb una noia (no penseu malament pillins…) Danesa que tambe n’havia sentit a palar (quan viatges sol, aixo d’anar arreplegant gent es forza comu). Fem un live aboard, 3 dies, dues nits. Arribem a Kao Lak de nit i l’endema ens embarquem de bon mati al vaixell. Fem 9 immersions… Es increible, senzillament no ho puc descriure, visibilitat 30 m, peixos de molts colors, tortugues, taurons, fins i tot un grup veuen una manta!!! Una molt bona experiencia que m’encantaria repetir, perque a part del submarinisme tens el tema d’anar en barco relaxat, et fan el menjar. A bord hi ha gent tai i un parell d’occidentals, es increible, un dels quals en Marc de Roses!! Flipo amb la quantitat de catalans que hi ha pel mon! Una molt bona despedida de Tailandia.
La intencio despres es anar baixant, nomes tinc 4 dies i tres nits. Amb la visa caducada, quan abans surti del pais millor. Vaig avall amb la intencio d’anar cap a Penang, pero perdo el bus per 1/2 hora, agafo un bus a Kuala Lumpur, merda! He sentit que no hi ha gaire res alla, no se que fare, es igual, ja m’espavilare. Tota la nit altre cop i arribo a KL. Ahir vaig visitar KL, pero despres de Tailandia, Malasia es extremadament car i trobo a faltar l’ambient relaxat de Ton Sai. Altre cop no estic sol, al bus vaig coneixer una noia (comenzo a pensar que el nou pentinat m’afavoreix, jajaja!) mig zambiana mig irlandesa, es una crack, molt intelligent ha estudiat a Cambridge i necessita un visat per treballar a Tailandia que li faran a KL. KL no te gaire res d’interessant, pero com que tampoc tenia expectatives, estic be i relaxat, pero conscient que s’ha acabat el viatge. Tinc una senzacio molt rara ara mateix i gens clar cap a on he de tirar. D’aqui a 24 hores exactes surt l’avio! Tot i que no arribo fins dimecres demati (haure de dormir a l’aeroport de Londres, what pisses me off quite a lot…) I no se si tinc gaire res clar respecte a quan vaig marxar, pero aixo ja ho veure quan arribi. El dia 6 he de signar el tema de la venda del pis que ens haviem comprat amb la Mar, quan hagi signat decidire.
Tambe volia despedir-me agraint-vos haver-me acompanyat durant el viatge i havent–me donat suport i anim per atrevir-me!!! 
Punt i final. Tinc moltes ganes de veure-us a tots, de veritat. Ens veiem aquests dies. Un petonas a tots i una abrazada molt forta!
Filed under Uncategorized | Comments (2)Estas preparat per enfrontarte al pitjor dels teus enemics…?
Estrany titol, eh?! 
Ja ho veieu avui no explicare batalletes i em posare fil-losofic.
Be, doncs aixo, has vist el diable en persona? Llucifer, el monstre, la por, l’ansia, angoixa…
No estic sonat, nomes he passat 48 hores a un monestir budista. La idea era meditar. I que collons es meditar direu? El mateix em preguntava jo. Els monjos em dien just be aware (estigues alerta), alerta de que?? DE les teves sensacions. Sobretot no reaccionis i deixa’t portar per les sensacions, pero observant-les. Nomes en seras capaz si fas les coses molt a poc a poc. T’expliquen alguns trucs per poder observar-te que van be.
PRIMERA PART: matar el super-ego
D’acord. Primer dia. Al monestir, davant de buda i tota la pesca… Aixo a mi no em va. El cap se me’n va, no em puc concentrar. Comencen a sorgir les sensacions negatives, el monestir es un lloc buit, aillat, una preso, menjo per esmorzar i dinar arros amb verdures, no hi ha sopar. No puc estar-me quiet o senzillament m’adormo. La tarda es eterna i la calor a Tailandia no ajuda. No em focalitzo. Ansia. Les hores son eternes. Vull marxar, de fet, vull marxar a partir dels 2 minuts d’haver entrat. M’he equivocat. Etc, etc.
Segon dia. Em llevo a les 4:30 de demati. A les 5 hi ha missa. FAig tard (tambe vaig fer tard a la missa de 18 d’ahir). El monjo em cau be, es catxondo com tots els monjos. Es llest, pero ens fa resar en Pali i t’he punts allinzonadors que no m’agraden. Estic pensant en com marxar. Arriben dues noies noves i duren… 2 hores! Aquest es el punt de maximes senzacions negatives. La lluita en el seu climax. Per que jo m’he d’estar aqui si no ho vull i elles proven, no el hi agrada i se’n van a Laos?
Com us he dit, cadascu te un punt. Aquest es el meu. Jo soc qui decideixo quedar-me, aqui, al monestir Wat Umong, Chiang Mai, 13 de marz de 2010. Ningu altre decideix. Observa les teves reaccions. Llavors estas meditant de debo.
El pitjor dels enemics, el diable o com li vulguis dir, el super-ego. Que es? Primer has d’observar-lo, observar les teves senzacions i no reaccionant. El super-ego s’alimenta de senzacions positives i s’hi aferra, sempre demana i demana, es molt egoista, i es insaciable. Quan l’alimentes proporciona plaer i quan no ira i odi. 48 hores m’han estat suficient per observar-lo una mica, que li agrada, que no. Continuament fa judicis de valor sobre, fets, persones, aliments, qualsevol cosa que t’arribi pels sentits.
Guanyar la batalla contra el super-ego no es gens facil, pero hi ha un punt de no retorn. Un punt en el qual el super-ego deixa de lluitar i et menges l’arros bullit amb peix sec per esmorzar o no et planteges sortir d’un mateixa sala en posicio de meditacio durant 3 hores seguides. La sensacio en aquest moment es de pau absoluta, control de la situacio, control mental, concentracio, focalitzacio. Molt de relax. Et pots fixar en un objecte una hora i la vista se’t fa tunel, pero estas totalment despert. La sensacio es de no notar ni cames ni brazos i notes la respiracio i sents el propi batec del cor. Domina el jo.
SEGONA PART:Es dolent el super-ego?
Direu si, oi tant, es el diable. Doncs no. Aixo al monestir no ho pregonen, ells volen una vida d’esequilibrada, dominda nomes per la ment (el jo), el control, la pau d’esperit… Per aquest motiu em va costar mes arribar a la conclusio. Si ets capaz d’observar-lo a la vida real i, per tant, de tenir-lo mes o menys controlat, l’energia del super-ego es mooolt gran. Es capaz de CREAR, perque domina els sentits i la percepcio, es a dir, es el responsable de l’art, es a dir, la focalitzacio de l’energia que estimula els sentits.
Surto del monestir, he guanyat una batalla pero no la guerra. Acte seguit m’he’n vaig al quarter general on tinc els amics del nord i fem una festa de despedida perque agafare el tren nocturn i tornare al sud, ja torno a estar alimentant el super-ego, vull aixo, vull allo altre, que fare al sud, la feina, etc… Pero ara el miro a la cara i el reconec. BE AWARE.
Filed under Uncategorized | Comments (4)Joe’s giant house
En Joe es un paio curios, Tai, molt simpatic, tinc habitacio a partir de les 6 de la tarda. Mexplica les normes de la guesst. Pati menjador compartit, tot de franc exepte el menjar 1euro i els sucs naturals 0.5euro. Es probablement lhostal mes xulo on he estat, lambient es una canya, poca gent de tot el mon sempre perdent el temps a lhombra. De seguida conec un viatger duns 40 tacos Jimmy em diu que a la casa hi ha un noi catala, Kiku. Tinc tota la tarda per ferme al lloc. Al vespre surto a prendre algo amb en Kiku. Lendema (avui) curs de cuina Tai i ara mateix a la tarda esperant que passi la rush hour i aquesta tarda Sunday marquet.
Dema marxo mes al nord encara a veure si soc capaz darribar fins on viuen les tribus del nord.
Filed under Uncategorized | Comments (2)welcome to the jungle!
Be, doncs escrivia el darrer cop des de casa dels tais. Doncs res, vam pillar el cotxe amb el Golf (es fa dir aixi) i la Leng i em van portar a Ayuthaya, lantiga capital, la veritat es que es bastant espectacular to ple de budes per tot arreu, em van ensenyar a resar com ho fan els budistes i passejar per les runes, fotia una calor… Que ni texplico… Aixi que venia de gust un rico coco (no es mengen el coco nomes es veuen laigua de dins) i un pollatre a la sombra
Com que fotia tanta calor els hi vaig comentar si els faria res de portarme al parc natural de kao yai, una reserva de jungla amb ocells, elefants, … I amb lo puesto, samarreta, calcotets, pantolons curts mhe passat alla dues nits. He hagut de comprar raspall, i sabo i mhe passat tres dies amb la mateixa roba i una motxileta de res, no porto res literalment, quartos i passaport!!
Be al parc, vaig coneixer una penya bastant xula, una parelleta de franza uns de Uk i un tio que anava sol tambe de franza. Amb ells mhe patejat tot el parc i son bastant de la conya, mho he passat be. Em fet safaris nocturns, ens hem banyat en un riu on hi ha un cartell (be aware of the crocodile, do not swim!!) i iguanes, hem vist elefants (be, un elefant), ens hem perdut a la jungla, aixo ha molat molt. SAbeu la peli la playa, doncs la cascada esta en aquest parc!!!!! jajajjajaj!!!! )))
Ahir vaig sortir del parc fent autostop, unes tres vegades i vaig agafar un bus cap aqui al nord. Ara soc a Chiang Mai i pillare una moto per mourem per aqui.
Continuo informant!! Aviat dues setmanes!! Buah!
Filed under Uncategorized | Comments (3)thailand for beginners
Ja mhe tret el titol i el meu cos ha dit que ja no podia amb tanta platja, girilandia i nitrogen (tranquila Carme que el nitrogen son els efectes del submarinisme, es normal, no es cap droga).
Be resumint, Ko Tao es aixo girilandia. Un paradis per guiris de UK veinteanyeros amb ganes de gresca. Aixo pot fer que inicialment desesperis i diguis on collons mhe ficat INT (no tinc interrogacio, aixi que fare servir INT). De totes formes, si ets una mica espavilat, de seguida tadones que la penya nomes sesta per Sairee beach i deixen estar bastant tot el reste de lilla, llavors, nomes es questio de llogar una moto i anarse movent. Be lilla es mes petita que formentera, la platja mes famosa es a loest per la posta de sol i nomes hi ha una carretera que va de nord a sud. Lambient es bastant curios, de mati no hi ha ningu enlloc, tothom esta bucejant (Ko Tao i Nicaragua son els dos llocs del mon mes baratos per treures els titols). A les 6 de la tarda la cosa canvia i tothom esta a les terrasses prenent algo i reposant. Fer submarinisme et deixa bastant collocat, tens sensacio de barco. Continuo amb guirilandia, be, doncs com que no ve de gust, pillo la moto i men vaig a shark bay, alla a la tarda els tauronets (1.5 m) neden a ran de platja… Jajaja! Va estar be, alla vaig coneixer en David, la Dan i la Gloria que em van introduir a lambient de Chalok Baan Kao i el punt de reunio el CArabao on te la base El Brujo, un paio freelance que sesta a Ko Tao de fa sis mesos fent cursos a espanyols principalment. A Chalok Baan Kao hi ha un ambient mes relaxat que a Sairee i es facil anar coneixent la gent de lilla. Com que es petita aviat et trobes a la gent que havies conegut al vespre, etc, etc. Amb dos dies coneixes mes o menys a tothom del teu ambient. Per cert, em va cridar latencio que hi ha molta gent que a lhivern sesta aqui i a lestiu a Eivissa.
Be continuo, a mes de Chalok hi ha mes coses!! Algun mati lliure he fet scooter-enduro i me endinsat a les profuditats de la jungla, alla hi ha un hippy tai que te un te shoop i fa menjars, fa 25 anys que hi es i mexplica que abans de ser guirilandia a dalt la montanya hi havia una colonia hippy, van fotre el camp quan van veure la moguda… Normal, ell sha quedat, molt xula la cabanna.
Els habituals de Chalok van marxar abans dahir i em vaig trobar sol altre cop, per poques hores, perque llavors he tornat a coneixer una altra gent i el mateix, etc, etc. Es repeteix la historia, pero tampoc te sentit, aixo no es Tailandia, es lloret per sota el tropic amb peixos de colors, palmeres i sucs de pinya i mango, pero ple de caixers i tota la part negativa del turisme tambe la te. Pero be, mho he passat be, ha estat be 4 nits. Ara ja soc fora i de casualitat he conegut uns tais que diuen que macosten a Bangkok amb la seva furgo, flipo!! Arribare alla a les tantes, no tinc ni idea don dormire a Bangkok…
Be, a veure si tinc temps de posar alguna foto al facebook!!! Mestare un parell o tres de dies a BAngkok i llavors veurem, pero he parlat amb un colega que mha donat un contacte de fiar a Cambodja per fer una excursio amb moto de montanya per la selva. Veurem!
Records a tots!!!!!!!
Filed under Uncategorized | Comments (4)viatge amb bus a chumphon
Ei!! altre cop, si doncs avui torno a estar connectat.
Be, ara si que estic agafant el ritme. Ahir a la nit vaig estar parlant amb una penya a Phuket que em van convencre per fer el viatge amb bus de Phuket a Chumphon de dia i no de nit com tenia previst.
Be, en primer lloc dirvos que si havia de pillar alguna cosa dels mosquits ja ho tinc tot, els molt malparits mhan acrivillat a la pensio aquesta nit i aixo que portava una capa de lifting de repelent, nomes per a que us feu una idea mhe llevat amb una picada al llavi (per cert, estic al costat duna tia que mhan explicat que va pillar el dengue a Cambodja…). Be, dutxa i mototaxi a lestacio de bus. PEr cert, a dalt mhe enterat que el bitllet costava 320 i a mi em van cobrar… Diguem que mes del doble Coses de novatos suposo. No em tornara a passar xq ja he vist que la unitat basica (tipo euro) aqui son 20. Qualsevol cosa que compris al carrer val 20 (com si diguessim un euro). Be, torno, el bus tailandes si. Doncs res, uns 500 km a tota llet i de tant en quan algun control del militars, pugen demanen els documents i si no els mires ells no et diuen res. El cami tot han estat cocoters i mangoteros, ja es com si veies pins (juasjuas!!). Els tailandesos son tirant a simpatics, de seguida et xerren et demanen don ets, coneixen el BArza (de fet donaven el resum dahir per la tele). Tambe un fotime de cases molt molt pobres, daquelles de fusta elevades i amb sostres de fulla de palmera. Tambe mha cridat latencio que cada X kms hi ha un ecape en cas de tsunami.
Arribo a chumphon a les 15:30, mototaxi altre cop a lagencia de ferris, i ja no tinc ferri fins dema, aixi que em poso a parlar amb la penya sueca que tinc al costat de la barra i demano algo de halar i veure. Dutxa i a passejar per la ciutat, no hi ha gaire res, ni llocs de massatges nomes lhostal on soc i aquest trist internet cafe on no hi ha cafe
Res se mesgota la connexio, avui al vespre no se que fare, improvitzare i dema em llevo a les 5:25 x pillar el ferri a les 15:30, a koh tao no crec que em connecti fins dsp de la full moon party diumenge.
Una megaabrazada des daqui a laltre punta del mon!! I moltes gracies pels comentaris, que menrecordo de vosaltres ) !!!!
Ja he posat un peu a Tailandia, per fi…
De fet, no porto ni 24 a Tailandia i aqui ja es dimecres a la nit, per a que us feu un idea. Be, pel principi que anirem millor, espero unes 7 hores a laeroport de Stansted (Londres) de despressio total per cert, llegeixo una mica, escolto musica i als dos minuts ja no se que fer, jajaja!! Magafa una mica dangoixa, no passa res, i decideixo anar a fer un birra, alla cone un suec que sen va a Bali (Indonesia), etc, etc… Be prova superada. Miro el partit del Madrid que guanya i enbarco. Abans xo em sent parlar pel mobil un paio que resulta que es de Palleja i tambe ha de passar la nit a laeroport de Kuala Lumpur, tate!! PErfecte xq despres de Londres em venia… gens de gust. El tio sembla espavilat aixi que veig que tindre conversa quan arribi… 13 HORES!!! Collons!! Heu estat 13 hores en un avio… I el millor de tot, es la ryanair dasia!! aixo vol dir que no hi ha pelis, ni musica, ni menjar i el millor de tot, els llums encesos tot el viatge. Devia dormir unes… 3 horetes maxim i quan arribo a Malasia, Kuala Lumpur, he de passar la nit alla . Que fins ara “guapa” lexperiencia, eh (interrogacio). El positiu es que a laeroport de Kuala tenien dutxes publique i em foto una dutxa daigua mes o menys freda (temperatura ambient… 30 graus ), despres dormir un parell dhoretes al terra de laeroport que amb el sac i el cansament es va apropar a ser comode. Conversa amb el Sergio i avui demati avio a Phuket.
Be, tot aquest rotllo per arribar al tema, primer peu a Tailandia. Calor de ple estiu. He decidit quedarme rondant per lilla on he aterrat, no es res de laltre mon xq esta massa explotada, xo he llogat una moto i mhe deixat caure per les carreteres, els pobles cutres on viuen els tailandesos i a lhora de maxima calor he dinat un peix estrany fregidet i he fet dues cerveses glazades a lunic raco tranquil de lilla al mig, en una mini selva tropical amb bananers per tot arreu i plantes rares. ens em fet una foto i hem mirat el muai-tai (boxa tailandes), he anat al labavo tipic tailandes (estil frances sense cadena, o sigui amb galleda plena daigua). Al caure la tarda he passat per una platja a veure com ponia el sol i pescaven els pescadors i he tornat cagant llets a lalberg perque conduir ja es un suicidi, de nit… quasi em quedo sense benzina i al arribar al poble no sabia trobar lhostal!!!!!!!!! ) desastre total!
Dema anire cap a laltr costa on he dagafar el ferri per anar a fer el curs de submarinisme.
Records i vaig explicant!!! (a veure si em recordo de posar alguna foto al facebook!! )
Viatge
En aquests moments la veritat és que estic entre cagat i mandrós No ho sé, és una sensació bastant extranya perquè en realitat sé que només és un mes i que em passarà volant. M’imagino que el fet d’estar aquestes darreres hores en “terra de ningú” ni aquà ni allà és el que fa que em senti aixÃ… Que quan arribi tot o veuré diferent (espero) )
Primer viatge sol… A veure com va? Sé que una setmana o dues ho aguantaré molt fà cilment, però són 5 setmanes!!!!
Bé, les sensacions ara són simplement extranyes. La maleta feta, escoltant la radio que no sentiré fins d’aquà més d’un mes i relaxant-me a casa enviant mails i el que faig habitualment.
D’aquà unes hores tot serà diferent… Què collons a desconnectar i disfrutar de l’experiència!!!!!!!!
Filed under Uncategorized | Comment (0)tanca els ulls…
:OOOO!!!!!
Filed under Uncategorized
|
Comment (0)